Pubblicazioni
2008
Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo, a cura di Donatella Siviero, traduzioni di Giuseppe Tavani, Francesco Ardolino, Costanzo Di Girolamo, Oriana Scarpati, Donatella Siviero, Napoli, Tullio Pironti editore, 2008, pp. XVIII-204. – ISBN 8879374281; € 12,00
2007
August Bover i Font, Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya. Prefazione di Francesco Manconi, Paiporta, Denes, 2007, pp. 254. – ISBN 8496545328
Dalla pagina allo schermo. Uno sguardo alla letteratura catalana contemporanea, a cura di Lidia Carol, Sommacampagna, Cierre Edizioni, 2006, pp. 136. – ISBN 8883144202
Guillem de Torroella, La faula, edició crítica de Anna Maria Compagna Perrone Capano, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007, pp. 210 (Biblioteca Marian Aguiló, 45). – ISBN 8484159568
Maria Mercè Marçal, La passione secondo Renée Vivien, traduzione di Brunella Servidei, Ferrara, Tufani, 2007, pp. 361. – ISBN 8886780667
Maria Mercè Marçal, Disgelo, traduzione di Maria Pertile, Ferrara, Tufani, 2007, pp. 211. – ISBN 8886780650
2006
Francesco Ardolino, Una literatura entre el dogma i l’heretgia. Les influències de Dante en l’obra de Joan Maragall, Barcellona, Cruïlla, 2006, pp. 139 (Cristianisme i cultura, 54). – ISBN 84-66117148; € 10,30
Jaume Cabré, Sua Signoria, traduzione di Francesco Ardolino, Roma, Alberto Gaffi Editore, 2006, pp. 459 (Godot). – ISBN 8887803625; € 15,50
Sebastià Alzamora, La pelle e la principessa, traduzione di Francesco Ardolino, Milano, Marcos y Marcos, 2006, pp. 217 (Gli Alianti, 361). – ISBN: 8871684311; € 14,00
August Bover, Vicino al mare. Antologia poetica bilingue a cura di Joan Armangué i Herrero. Prefazione di Neria De Giovanni, Cagliari, Arxiu de Tradicions de l’Alguer, 2006, pp. 48. – ISBN 8890100794
2005
Pere Torroella, Obra completa, edició de Robert Archer, Soveria Mannelli, Rubbettino, 2005, pp. xxviii, 364 (Medioevo romanzo e orientale. Studi, 11). – ISBN 8849812973; € 25,00
Susanna Rafart, Pozzo di neve, a cura di Francesco Ardolino, Milano, Crocetti, 2005, pp. 150 (Neòteroi, 5). – ISBN: 888306198-5, € 14,80
Jordi de Sant Jordi, Poesies, edició crítica d’Aniello Fratta, Barcelona, Editorial Barcino, 2005, pp. 260 (Els nostres clàssics. Col·lecció B, 26). – ISBN 8472267164; € 20,00
2004
Imparables. Una antologia, a cura di Sam Abrams e Francesco Ardolino, Barcellona, Proa, 2004, pp. 206 (Els llibres de l’óssa menor, 264). – ISBN 8484376834; € 14,00
Francesco Ardolino, La solitud de la paraula. Estudi sobre l'obra narrativa de Jordi Sarsanedas, Barcellona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, pp. 360 (Biblioteca Serra d’Or, 329). – ISBN 848415629X; € 16,00
Italiano-catalano. Manuale di conversazione per l’Università / Guia de conversa universitària. Italià-Català, a cura di Francesco Ardolino e Ursula Bedogni, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2004. – ISBN: 8447528243; € 9,00
Carles Duarte, Il silenzio, traduzione di Joan Armangué, Càller, Arxiu de Tradicions, 2004, pp. 44. – ISBN 8890100729; € 8
Joan Armangué, Studi italo-catalani, Dolianova, Grafica del Parteolla, 2004, pp. 187. – ISBN 8888246392; € 12
Apel·les Mestres, Cants íntims, a cura de Joan Armangué, Tarragona, Arola Edicions, 2004, pp. 170. – ISBN 8495985705; € 20
Bernat Metge, Il sogno, a cura di Lola Badia e Giorgio Faggin, Alessandria, Edizioni dell’Orso, 2004, pp. 288 (Gli orsatti, 18). – ISBN 8876947604; € 15,00
Guillem de Torroella, La favola, a cura di Anna Maria Compagna, Roma, Carocci, 2004, pp. 160 (Biblioteca medievale, 94). – ISBN 8843032178; € 15,40
Ausiàs March, Páginas del Cancionero, introducción, edición y notas de Costanzo Di Girolamo, traducción de José María Micó, Madrid - Buenos Aires - Valencia, Editorial Pre-textos, 2004, pp. 540 (Colección La Cruz del Sur). – ISBN 848191624-2; € 38,00
Josep Maria Benet i Jornet, Desiderio, testo catalano a fronte, traduzione di Mari Carmen Llerena, Firenze, Alinea Editrice, 2004, pp. 60 (La traduzione, 11). – ISBN 8881258226; € 10,00
Università Ca’ Foscari di Venezia, Dipartimento di studi anglo-americani e ibero-americani. Il falconiere del re. Atti della giornata di studio dedicata ad Ausiàs March (Ateneo Veneto, Sala Tommaseo, 8 aprile 2000), a cura di Patrizio Rigobon e Carlos Romero Muñoz, Venezia, s.n., 2004, pp. 96. – Senza ISBN; s.p.
Indice: Robert Archer, La “sententia” com a element estructuritzant a la poesia d’Ausiàs March. – Eduard Vilella, L’aspro parlar di Ausiàs March. – José María Micó, Traduir March. – Marc Lluch Arenas, El cor com a interlocutor. Lectura a l’entorn del poema LII. – Tomàs Martínez Tomero, Dues lectures marquianes de «La sepultura» de Joan Roís de Corella. – Costanzo Di Girolamo e Claudio Franchi, Invito al «Rialc».
2003
Annamaria Annicchiarico, “Narracions en vers” catalane medievali. Appunti e materiali per una guida bibliografica, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, 2003, pp. 100 (Sussidi eruditi, 60). – ISBN 88-8498-156-5; € 15,00
Le lingue del popolo. Contatto linguistico nella letteratura popolare del Mediterraneo occidentale, a cura di Joan Armangué, Dolianova, Grafica del Parteolla, 2003, pp. 168. – ISBN 88-88246-24-X; € 12
Índex: August Bover, Presentazione-Presentació. – Giulio Angioni, Sui recenti entusiasmi di ingegneria linguistica in Sardegna. – Joan Armangué, Interferència i préstec en la literatura popular. – Joan Borja, Notes sobre l interès de la literatura popular en el sistema educatiu valencià. – Joseph Brincat, Il contatto linguistico come motivo comico nella letteratura di consuma a Malta. – Sergio Bullegas, La scena violata: contrasto di lingue. – Felip Carbona, Contacte entre occita e francés dins qualques cançons popularas. – Jordi Cornellà, Plurilinguisme i comèdia en el teatre català. – Charles Dalli, Reading the past in the sixteenth century. – Tony Fogacci, Cuntatti trà corsu, francesi è talianu ind a literatura populari corsa. – Oliver Friggieri, La question linguistiqu a Malte. – Gabiel Janer Manila, Elements diglòssics a la literatura mallorquina de tradició popular. – Giampaolo Mele, Alcune osservazioni storiche su canti e lingua in Sardegna. – Carme Oriol, el contacte de llengues en la narrativa folklòrica. – Paolo Pillonca, Impetu e galania de sa limba in sa poesia de Remundu Piras. – Josep Maria Pujol, Composizione interattiva e ‘code switching’ fra catalano e aragonese nel Llibre del rei En Jaume.
Ramon Llull, Doctrina pueril, traduzione di Anna Baggiani Cases e Anna Maria Saludes i Amat. Presentazione di Giuseppe Flores d’Arcais, Pisa, Giardini, 2003, pp. 136 (Academia Paedagogica, 1). – ISBN - 88-427-1423-2; € 28,00
Proceso contra los Arborea, II-III, a cura di Sara Chirra, Pisa, Consiglio Nazionale delle Ricerche et al. / Edizioni ETS, 2001, pp. 300. – ISBN 88-467-0885-7; s.p.
Momenti di cultura catalana in un millennio. Atti del VII Convegno dell’Associazione italiana di studi catalani (Napoli, 22-24 maggio 2000), a cura di Anna Maria Compagna, Alfonsina De Benedetto, Núria Puigdevall i Bafaluy, 2 voll., Napoli, Liguori, 2003, pp. 582, 500 (Romanica Neapolitana, 31). – ISBN 88-207-3177-0; € 79,50
Indice: I. Marcello Barbato, Catalanismi nel napoletano quattrocentesco. – Eduardo Blasco Ferrer, Seconda ricognizione dei catalanismi nei dialetti italiani meridionali e sardi. – August Bover i Font, “Il desideroso”: l’aventura italiana d’una novel·la cinc-centista catalana. – Júlia Butiñá, Un llibre català, un gentil italià i la cultura europea. Al voltant del «Libre del gentil e los tres savis lul·lià». – Maria Campillo, Intel·lectuals i escriptors catalans durant els primer exili de 1939. – Ximo Company, Vicent Macip y Joan de Joanes, dos grandes pintores del Renacimiento español. Precisiones a sus verdaderas personalidades artísticas. – Maria Conca, L’estil literari en el «Cicle de Cassana» d’Enric Valor a partir de l’anàlisi fraseològica. – Jaume Corbera Pou, Les relacions de Mn. A. M. Alcover amb l’Alguer i la col·laboració algueresa al «DCVB». – Eusebi Coromina, L’article personal en català, forma idiosincràtica entre les llengües romàniques. – Gabriella Gavagnin, Evoluzione delle strategie traduttive di Sagarra nella versione dell’ «Inferno». – Hector Gonzálvez Esolano, L’artifici de la documentació prèvia o l’estratagema de la traducció: les innovacions del «Tirant lo Blanc» i del «Curial e Güelfa». – Josep Guia, Dades documentals d’interès literari. – Cinzia Licoccia, Innovazione e riuso delle fonti liriche nella poesia catalana medievale. – Manuel Llanas, Viatges catalans a Itàlia: d’Almirall a Gaziel. – Victor Martínez-Gil, 1969: la generació de la televisió? – Josep Lluís Martos, La presència de Boccacio en les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. – Francesc Massip, Panorama del teatre català del segon mil·lenari. – Simone Mereu, Aggiunte per una storia dell’architettura sardo-catalana (XVI-XVII secolo). – Vincenzo Minervini, Comunicare in letteratura fra XIV e XV secolo. – Sandra Montserrat i Buendia i Héctor Gonzàlvez i Escolano, Estudi de la semàntica del verb “avenir” en l’obea poètica d’Ausiàs March. – Francesco Montuori e Francesco Senatore, Lettere autografe di Ferrante d’Aragona. – Joan M. Perujo Melgar, Jaume Conesa: afanys i paranys d’un traductor. – Aldo Pillittu, Il tema del compianto fra Quattro e Cinquecento in Sardegna. – Ramon Pinyol Torrents, La recepció de la literatura italiana a Catalunya i Mallorca en el darrer terç del segle XIX: notícia de traduccions. – Pere Quer, Una narració coetània llatina de la conquesta de Nàpols en una crònica de Jaume Marquilles. – Marcial Rubio Árquez, El romance «Quejas de Alfonso V ante Nápoles»: tradición impresa y oral. – Lourdes Sánchez Rodrigo, Joan Vinyoli i la poesia social dels anys 60 a Catalunya. – Maria Antonietta Serra, Argenti sardo-catalani dalla fine del XIV secolo agli inizi del XVIII secolo. – Eva Serra I Puig, Els catalans i la unió de Nàpols i Sicília a la Corona d’Aragó. El marc històric i les reclamacions parlamentàries (Corts de Montsó 1563 i 1585). – Raimondo Turtas, La lunga durata della bolla di infeudazione della Sardegna (1297-1726). – Eduard Vilella, Sobre un vers de Dante a les «Elegies» de Riba. – II. – Bruno Anatra, Ribellione nella Sardegna del Seicento: la crisi Camarassa. – Francesco Ardolino, Senso di colpa e trasformazioni sociali nei romanzi di Jordi Sarsanedas. – Joan Armangué Herrero, Apel·les Mestres i Giovanni Pascoli: un paral·lel. – Pilar Arnau Segarra, «Un cor massa madur» dins l’obra narrativa de Guillem Frontera. – Rossend Arqués, Les poesies catalanes de Joaquim Maria Bartrina. – Lola Badia, Bernat Metge medievale. – Ursula Bedogni, Differenze di applicazione tra il clitico italiano “ne” e quello catalano “en”. – Joan Borja i Sanz, El discurs acadèmic de Joan Fuster. Un model de llengua alternatiu per a la divulgació científica. – Maria Carreras i Goicoechea, El paper de l’italià en la lexicografia catalana. – Emili Casanova, El contrast lingüístic entre les edicions de 1511 i 1736 de la vida de Santa Caterina de Sena. , de Tomàs Vesach. – Jordi Castellanos, El llibre i la modernització del mercat literari. – Jaume Coll, «I soliti ignoti»: errors de còpia (i presumptes errors) en uns vers de Jordi de Sant Jordi. – Carles Cortés Orts i Ezequiel Moltó Seguí, L’espai urbà en la literatura catalana contemporània. Nàpols, com a recurs literari. – Dominique de Courcelles, Lecture de l’espace et imagination politique en Catalogne au XVIIe siècle: «Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña, 1657». – Girolamo de Miranda, L’ultimo viaggio di Alfonso il Magnanimo da Napoli a Poblet. – Bruno Figliuolo, Il «planimiento» di Carlo di Viana per la morte di Alfonso d’Aragona (1458). – Luciano Gallinari, I rapporti tra Alfonso il Magnanimo, la Repubblica di Genova e il Ducato di Milano alla luce di nuovi documenti d’archivio. – Natasha Leal Rivas, El Misteri de la Selva del Camp de Tarragona i el Misteri d’Elx: apunts sobre la pràctica teatral. – Xavier Luna Batlle, Dialectes i llengua literària al començament del segle XX: el cas de Miquel Roger i la Biblioteca Popular de «L’Avenç». – Francesco Manconi, Sulla rotta per Algeri: le “entrades” di Carlo V nelle città di Alghero e Maiorca nel 1541. – Tomàs Martínez Romero, De «Lo somni de Joan Joan» a «La vesita» d’Herèdia amb consideracion sobre Corella i el Tirant. – Károly Morvay, Problemes de fraseologia i frasegrafia: notes sobre la comparació fraseològica. – Veronica Orazi, Precisazioni ecdotiche sulla «Crònica» di Ramon Muntaner. – Patrizio Rigobon, Considerazioni sulla «Consolacio Venetorum et totius gentis desolatae» di Ramon Llull. – Valentina Ripa, Riflessioni su Laura a la ciutat dels sants. – Anna Maria Saludes i Amat, L’amore per un angelo: un racconto di Mercé Rodoreda. – Xabier Sánchez Parent, La transmissione della lirica 86 attribuita ad Ausiàs Marc. – Mauro Sanna, La morte di Mariano IV d’Arborea nella corrispondenza di Pietro IV d’Aragona. – Alberto Varvaro, «Tirant lo Blanch» nella narrativa europea del sec. XV.
Una arquitectura gótica mediterránea [catálogo de la exposición], comisarios Eduard Mira y Arturo Zaragozá Catalán, 2 voll., [Valencia], Generalitat Valenciana, Subsecretaria de Promoció Cultural, 2003, pp. 202, 224. – ISBN 84-482-3547-9; € 31,20
Índice: I. Eduard Mira, Una arquitectura gótica mediterránea. Estilos, maneras e ideologías. – Arturo Zaragozá Catalán, Arquitecturas del gótico mediterráneo. – II. Marco Rosario Nobile, La arquitectura en la Sicilia aragonesa (1282-1516). – Aldo Sari, La arquitectura del gótico mediterráneo en Cerdeña. – Ilaria Pecoraro, Las bóvedas estrelladas del Salento. – Cesare de Seta, Nápoles en tiempos de la corona de aragón: entre Utopía y Renovatio. – Victoria Almuni Balada, La construcción medieval de la catedral de Tortosa según los libros de fábrica. La obra del presbiterio (1346-1441). – Enrico Di Nicola, Arquitectura del siglo XV en Campania. – Joan Domenge i Mesquida, Guillem Sagrera. Alcande y lagunas de la historiografía sagreriana. – Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XIV, XV y XVI. – Amadeu Serra Desfilis, La casa de la ciudad de Valencia en los siglos XIV y XV. – David Vilaplana Zurita, Ménsula gótica con decoración escultórica aludiendo al mito de Aristóteles y Filis, procedente de la Pia Almoina de Valencia. – Gemma Ma. Contreras Zamorano, Las atarazanas del Grao de la mar de Valencia. – Vicent Garcia Edo, El contrato de 1296 de la iglesia de Olocau del Rey. – Magín Arroyas Serrano y Arturo Zaragozá Catalán, El plano de la iglesia de Jávea. – Joan Domenge i Mesquida, La tumba del orfebre Antoni Oliva. – Amadeo Serra Desfilis, Vitruvius Pollio, De architectura libri decem. – Amadeo Serra Desfilis, Descedentia regum Siciliae. – Josep Lluís Gil Cabrera, La custodia procesional de Burriana – Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, La capilla del Rosario en el convento de Santo Domingo en Valencia. – Arturo Zaragozá Catalán, A propósito de las obras del palacio de los Duques de Gandía en Valencia a finales del cuatrocientos. – Federico Iborra Bernad y Arturo Zaragozá Catalán, El palacio de Mosén Sorell en Valencia.
2002
Joan Armangué, L’escola algueresa d’estudis de cultura popular (1778-1908), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, pp. 213 (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 13). – ISBN 84-8415-368-1; € 12
Mariagrazia Dessì, Torra immoi, traduzione dal sardo in catalano di Joan Armangué, Dolianova, Grafica del Parteolla, 2002, pp. 158. – ISBN 88-88246-11-8; € 10,50
Carme Riera, Verso il cielo aperto, traduzione di Francesco Ardolino, Roma, Fazi, 2002, pp. 348 (Le strade). – ISBN - 88-8112-399-1; € 16,00
Blai Bonet, Il mare, traduzione di Alfonsina De Benedetto, Viareggio-Lucca, Baroni, 2002, pp. 192 (Mediterranea). – ISBN - 88-8209-258-5; € 18,08
Carles Duarte, Ponente sull’orlo. Poesie scelte, a cura di Giuseppe E. Sansone, Novara, Interlinea, 2002, pp. 66 (Lyra). – ISBN 88-8212-360-X; € 10,00
2001
Arxiu de tradicions de l’Alguer, a cura de Joan Armangué, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, pp. 218 (Biblioteca Milà i Fontanals, 39). – ISBN 84-8415-322-3. € 11,5
Índex: I.1. Stefania Busia, Dall’Ufficium sepulcri a Los sepulcres algheresi. – I.2. Joan Armangué, El cicle de la Passió. – I.3. Cristiana Pili, ABC de la Setmana Santa. – I.4. Textos de la Setmana Santa. – II.1. Carme Oriol, Les llegendes de tresors als Països Catalans. – II.2. Enrica Delitala, Alla ricerca di tesori nascosti. – II.3. Chiarella Addari Rapallo, Alcune note sulle leggende sarde di tesori nascosti. – II.4. Joan Armangué - Luca Scala, Històries del Sidadu. – II.5. Textos de tradició oral. – III.1. Enedina Sanna, Acqua che sgorga, sangue che scorre. Leggende popolari intorno ai riti sacrificali. – III.2. Antoni Arca, aigua i miracles en les rondalles de Guarnerio i Bottiglioni. – Joan Armangué, Antoni Useri i la llegenda del llac de Barxa. – III.4. Textos.
Joan Armangué, Estudis sobre la cultura catalana a Sardenya, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001 (Biblioteca Filològica, XLIII), pp. 286. – ISBN 84-7283-603-7; s.p.
Proceso contra los Arborea, I, a cura di Joan Armangué i Herrero, Anna Cireddu Aste, Caterina Cuboni, Pisa, Consiglio Nazionale delle Ricerche et al. / Edizioni ETS, 2001, pp. 325. – ISBN 88-467-0479-7; s.p.
Antoni-Lluc Ferrer, Il bastione della libertà, traduzione di Alfonsina De Benedetto, Viareggio-Lucca, Baroni, 2001, pp. 230 (Mediterranea). – ISBN 88-820-9205-4; € 17,56
Isabel Turull, Diccionari de paranys de traducció italià-català: falsi amici, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2001, pp. 205 (Diccionaris d’Enciclopèdia Catalana, Calidoscopi). – ISBN 84-412-0879-4; € 12,95
2000
Baltasar Porcel, Ulisse in alto mare, traduzione di Francesco Ardolino, Viareggio-Lucca, Baroni, 2000, pp. 250 (Mediterranea). – ISBN 88-820-9154-6; € 15,49
Joan Armangué, Poesia algueresa de Quaresma i de Passió, L’Alguer, La Celere, 2000, pp. 44 – ISBN 88-86012-24-1; € 8
